Els bombardejos de la Guerra Civil Espanyola va afectar moltes localitats de Catalunya, com ja hem explicat abans, i és per això, que el juny de 1937, la Generalitat de Catalunya, va crear la Junta de Defensa Passiva de Catalunya (JDPC). Aquest organisme va promoure i coordinar el que ja s’havia iniciat a altres localitats de l’estat espanyol que havien sigut víctimes d’aquests atacs indiscriminats. La junta va ordenar la construcció de refugis per protegir a la població i també va promoure la instal·lació de sistemes d’avís com les alarmes antiaèries que funcionaven quan detectaven avions enemics patrullant el seu territori.

En aquest context la Junta de Defensa Passiva Local de Sabadell (JDPL) es va formar el novembre del 1937; presidida per l’alcalde Josep Moix i posteriorment , el 1939, per  Manuel Farràs. Queda constància d’aquests fets a l'acta del Ple de l'Ajuntament del 12 de novembre d’aquell any, on es va fer la petició de construcció de diversos refugis de caràcter civil a la ciutat. 

De tota manera, abans de crear la Junta de Defensa Passiva, el Full Oficial del Comitè del Front Popular i Organitzacions Obreres de Sabadell, van publicar un article amb data de 27 de novembre de 1936, mostrant la preocupació que hi havia envers el perill que suposaven els atacs aeris feixistes, no només per l’exèrcit sinó pels civils. Feien crida al poble per iniciar processos de construcció de refugis per combatre l’amenaça que comportaven els fets que estaven tenint lloc a Catalunya. 

Després de la petició feta per la JDPL de Sabadell, les obres es van posar en marxa entre novembre i desembre de 1937 i es van acabar  el gener del 1939, una setmana abans que entressin les tropes franquistes a la ciutat de Sabadell. Quan es va procedir a la seva construcció, els primers a dur-se a terme van ser els de tipus militar, construïts des de l’octubre de 1936 a maig de 1937, dirigits per enginyers de l’exèrcit. En canvi, els de caràcter civil es van iniciar el novembre de 1937. A Sabadell se'n van voler fer 13 i només se’n van dur a terme tres.

La construcció dels refugis civils van estar sota la direcció d’arquitectes i enginyers municipals. D’aquestes estructures de defensa tant militars com civil, se’n conserven sis, tot i que només estan oberts al públic dos que són els que estan a l’aeroport de Sabadell.

Refugis civils a Sabadell

A diferència d’altres ciutats com Barcelona on la iniciativa en la construcció de refugis la tenien el veïnat, a Sabadell es van construir per iniciativa municipal (JDPL). A l’hora de construir els refugis civils, aquests van haver de seguir una sèrie de característiques concretes tècniques: planta rectangular, estructura de formigó, galeria triple amb obertures, dos accessos amb escala, revestiment de volta catalana, banquetes, etc. Altres elements com latrines, farmacioles, lliteres, etc. Presents en altres refugis com els de Barcelona, no van arribar a instal·lar-se en els refugis de Sabadell.

Refugi del Pau Vila

El refugi número 1 de l’Institut Pau Vila, és de caràcter civil i es va iniciar la seva construcció el 15 de novembre de 1937. Fins fa poc no se sabia amb certesa la seva localització exacta, però gràcies a la recerca feta a l’AHS i informacions de fonts orals s’ha pogut documentar. El 2008 va tenir lloc una intervenció arqueològica que mitjançant georadar es va provar que existeix.

L’estructura es troba al subsòl i no se n’ha pogut analitzar l’interior des de que se’n van tapar els accessos a l’any 1969. Inicialment no s’havien pogut localitzar on estaven les entrades, però després de les investigacions de documents de l’època, s’han trobat mapes on es poden observar. Una d’elles es troba sota el gimnàs i l’altre està ubicada a sota els lavabos de 1r d’ESO del centre. Originalment, l'accés nord era d'un sol tram d'escala i el de l'est era de dos trams, actualment es troben soterrats.

El solar on es va construir el refugi ha tingut diferents funcions amb el pas dels anys. D’entrada, era una propietat municipal ocupada per uns horts, on s’hi anava a construir un centre educatiu, però en el context de la Guerra Civil, es comencen a necessitar estructures per a protegir a la població de bombardejos. Per aquest motiu, el novembre de 1937, L'Ajuntament de Sabadell, a través de la Junta de Defensa Passiva Local, destina una part d'aquest espai a la construcció d'un refugi antiaeri, el refugi número 1. 

El Xampinyoner

Posteriorment, en plena postguerra, l'any 1946, el refugi es va començar a fer servir com a lloc de conreu de xampinyons, una activitat que va durar fins a l'any 1968. 

Vegeu apartat Testimonis en articles: " Pere Salaet"

Intervenció arqueològica de 2008

Entre els dies 12 i 15 del mes de març de 2008, es va dur a terme una intervenció arqueològica per constatar l'existència d’aquest refugi i determinar la seva ubicació exacta. També es pretenia trobar un dels accessos per tal de poder entrar a l’estructura.

La intervenció encarregada per l’Ajuntament i el Museu d’Història de Sabadell, es va encomanar a l’empresa Janus S.L. i es va dirigir per l’arqueòleg Josep Frigola Triola. Es va poder fer gràcies a una subvenció per part de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Aquest fet va comportar el segellament del refugi.

Els resultats d'aquesta prospecció van ser positius, ja que es va poder delimitar l'extensió del cos del refugi i demostrar que encara es conserva al mateix lloc.