LA PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA DEL 2008
Inicis
El febrer del 2008, arran d’una iniciativa conjunta del seminari de Ciències Socials de l’Institut Pau Vila i del Museu d’Història de Sabadell, es va presentar un projecte d’intervenció arqueològica per a la localització del refugi antiaeri del Pau Vila. Aquest projecte, amb un pressupost de 7.528,40 €, tenia per objectiu localitzar i excavar les entrades del refugi. Es proposà de fer-ho en 3 fases:
Fase 1: Treball de gabinet. Juxtaposició cartogràfica d’un plànol de les boques del refugi que consta en un document de l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS), sobre el plànol de les instal·lacions de l’IES Pau Vila d’aquells moments, amb l’objectiu de delimitar els punts susceptibles de localitzar les dues entrades del refugi.
Fase 2: Treball de camp.
- Prospecció geofísica de comprovació de la localització topogràfica de les dues entrades.
- Excavació de dues cales de sondeig per localitzar / delimitar els dos accessos al refugi.
Fase 3: Treball de camp. Excavació del reompliment d’una o de les dues entrades, tot depenent del seu estat i del temps disponible.
Després de demanar els permisos pertinents i d’elaborar un pla de seguretat i salut, el març de 2008 es va dur a terme la prospecció arqueològica coordinada pel Museu d’Història de Sabadell (MHS).
A la fase 1 es superposà un plànol de les boques del refugi que consta a l’AHS (un plànol d’arquitecte de la finca amb cotes a la precisió dels centimetres) sobre un plànol del Pau Vila del Departament d’Ensenyament (actualment Departament d’Educació) i es va trobar que hi havia una entrada del refugi sota el gimnàs masculí i una altra sota l’edifici gran. També es mencionà que s’estava pendent de la prospecció geofísica i que les cales del sondeig tinguessin una superfície aproximada de 5 . Incomprensiblement, els tècnics del MHS, que són qui van assumir aquesta tasca de juxtaposició, van ocultar el plànol inicial i els resultats de la ubicació de les entrades del refugi tant a la comunitat educativa de l’Institut Pau Vila com a l’empresa que havia de realitzar els treballs de les fases 2 i 3. Això va repercutir negativament a la prospecció arqueològica puix que, a efectes pràctics, fou com si no s’hagués realitzat el treball d’aquesta fase, ja que tampoc s’esmentà ni en la memòria final ni en un document de correccions creat a posteriori.
Galería d'imatges
Obres
Per a poder realitzar les fases 2 i 3 es va contractar l’empresa Janus S.L. de Gestió de patrimoni històric i cultural.
Per la fase 2a es va usar un georadar. Un georadar o GPR (Ground Penetrating Radar) és un sistema de prospecció geofísica basat en emetre ones electromagnètiques de banda ultraampla en direcció al subsòl i mesurar les característiques de les ones electromagnètiques que en surten reflectides. A partir de les alteracions en l’amplitud, freqüència i velocitat de propagació d’aquestes ones reflectides es poden generar mapes del subsòl per a identificar estructures o zones amb propietats físiques diferents. Al Pau Vila s'usà un georadar GSSI SIR 3000 equipat amb una antena de 270MHz i es feren lectures seguint línies paral·leles separades 50 cm entre elles.
A la fase 2a s’havia de realitzar una prospecció geofísica de comprovació de la localització topogràfica de les 2 entrades. Ara bé, al no traspassar-se la informació de la fase 1 i no tenir referència de cap on queien les boques, en comptes de ser una comprovació es va haver de fer una descoberta i es va sondejar gran part del pati i gimnàs. Amb això que per sobre una de les entrades ni s’hi arribà a passar el georadar i l’altra entrada va quedar camuflada enmig de la multitud d’imatges obtingudes. Cal tenir en compte que els resultats d’un georadar són una mica ambigus i amb un cert marge d’error, ja que també es capturen interferències degudes a altres fonts electromagnètiques, reflexions múltiples, irregularitats del terreny, variacions d’humitat del subsol, etc.
Entre la informació que va proporcionar el georadar, cal destacar la ubicació del refugi (situat sota la pista de bàsquet amb la paret nord lleugerament per sota el gimnàs) i les dimensions d’aquest (aproximadament 10,8m x 30m de planta). A més cal remarcar que es detectà unes ondulacions corresponents als arcs de volta de les 3 galeries que formen el refugi. Fins i tot, a partir de les imatges, es va poder mesurar l’alçada interior del refugi, que s’estimà en 2,9 metres.
També es va detectar una estructura amorfa semicúbica a la zona on el plànol situa la boca d’entrada del refugi de sota el gimnàs, possiblement corresponent al material que van embotir quan van taponar la boca del refugi. Ara bé, durant la prospecció aquesta estructura va passar desapercebuda enmig de la gran quantitat de dades obtingudes pel georadar, i no va ser candidata a boca del refugi ni durant la prospecció ni en la memòria final. De fet no va ser fins després de la prospecció, i arran que no s’havien trobat les entrades del refugi, que es van tornar a analitzar les dades, corraborant-les amb una fotografia aèria molt borrosa i, al mes següent, a l’abril del 2008, es va redactar un nou informe annex de “Correcció de resultats i prospeccions addicionals” on es va considerar que aquesta estructura podia ser una entrada del refugi.
A la fase 2b s’havia d’excavar dues cales de sondeig per localitzar i delimitar els dos accessos al refugi. Ara bé, donat que solament es disposava de la informació proporcionada pel georadar i l’àrea estudiada havia estat bastant extensa, en aquell moment no es va saber discriminar l’entrada bona. En total s’efectuaren 3 sondejos, en dos dels quals no va sortir res, solament argila, i en el tercer sondeig sí que es trobà el sostre exterior del refugi.
En el sondeig que es trobà el sostre del refugi, es va ampliar la superfície excavada. L’espai descobert correspongué a una àrea aproximada de 5,5 i una profunditat màxima d’1 m. En el tros excavat, a més de trobar part del sostre i paret exterior fets de morter en condicions íntegres, també es trobà un forat de forma quadrangular d’uns 27 centímetres de costat, revestit interiorment d’una mena de rajola cuita de poca duresa que suposadament era un forat de ventilació del refugi. A més va sortir al descobert una estructura adossada de 120cm x 29 cm, perpendicular a la paret del refugi, feta de morter de gra gruixut, que es conjecturà que podia formar part de la ventilació i ser un suport d’una xemeneia o similar.
La fase 3, que havia de ser l’excavació del reompliment d’una o de les dues entrades, no es va dur a terme ja que no s’havia trobat físicament cap entrada. Per tant el cost final de la prospecció fou menor del pressupostat, resultant ser de 5.788,40 euros.
En definitiva, la prospecció arqueològica no va complir l’objectiu, que era el de localitzar i excavar les entrades del refugi, tot i que va servir per a conèixer algunes característiques del refugi i confirmar que efectivament no s’havia enderrocat i encara estava al subsòl de l’institut. La comunitat educativa del Pau Vila no va saber els motius del perquè al MHS no li havia interessat obrir els accessos i havia obstaculitzat la prospecció: ocultant els plànols de la ubicació de les entrades, desviant el focus d’atenció en altres punts i permetent que es destinés temps i recursos sondejant llocs que ja sabia d’antuvi que no hi havien les boques del refugi.
Per a finalitzar, dir que durant els anys següents es procurà que aquesta prospecció arqueològica tingués una continuiïtat però tots els intents foren fallits. En primer lloc, en un projecte ja planificat per la construcció d’un nou edifici de l'Institut Pau Vila, s'inclogué els requeriments que la nova construcció havia de ser compatible amb el refugi antiaeri i que les obres a la zona del refugi es fessin sota control arqueològic fins a la completa identificació del forjat superior del refugi i accessos al mateix. Ara bé, al final l’edifici de nova construcció no es va fer i no hi hagueren obres. En segon lloc, al maig del 2010 es proposà una nova prospecció arqueològica pressupostada en 28.213,80€, treballant amb la mateixa empresa Janus S.L., amb l’objectiu d’excavar i netejar els accessos del refugi. Malauradament aquesta segona intervenció arqueològica no s’aprovà i avui dia, 15 anys després d’haver-se vist el trosset de sostre, el refugi antiaeri amb les seves boques continua estant tapat i inaccessible sota el sòl de l’Institut Pau Vila.
Abril 2023